dimarts, 24 de març del 2009

LES MENTIDES DEL MOSSOS D'ESQUADRA (ASSEMBLEA ESTEVE TERRADAS)

Si ja desde l'època de Franco no veiem una persecució i una repressió tant acusada com la del passat dimecres 18 de Març amb un balanç, segons els informatius, de més de 80 ferits, cosa que sabem tots que va ser un nombre més alt, ara veiem la hipocrèsia i la sensevergonya tant dels cossos de "seguretat" com del pròpi govern de la Generalitat.

Els primers al·leguen que els fotògrafs i els treballadors de la premsa estaven mal situats, que el nen es va colpejar amb un fanal, i que el fotògraf al qual van ferir a la cella, diuen amb el cinisme característic del sistema capitalista i defensiu quan es veu greument acosat per l'evidència, que el van ferir els "agresius i violents" manifestants amb un martell. Fins i tot, medis ultraconservadors com Antena3 s'ha indignat i ha tret a la llum, no sòc qui per jutjar, però en la meva opinió, la gran part de la veritat, i ha oferit les imatges a on es retracta perfectament com els Mossos d'Esquadra agredeixen a tothom que estiguès per la zona: "Escolti que vaig cap a casa", sens dubte es veu clarament que el sistema s'esquerda per tots costats .

El segon, el Govern de la Generalitat de Catalunya, en concret el senyor José Montilla, president de la Generalitat, ens ha acusat de ser minoritaris, radicals, no representatius i ha donat suport als Mossos d'Esquadra, a quin partit pertany aquest senyor? Al PSOE? Ah, si, al actual PSOE, jo si fos simpatitzant d'aquest NO REPRESENTATIU partit, no representatiu per dues de les seves sigles "Socialista" y "Obrero", m'avergonyiria de la postura d'aquest home.

Per acabar, agrair les paraules de una altre persona molt representativa del Govern del Estat Espanyol, la senyora Garmendia. Fins a on arriba la hipocresia d'aquesta gent? Ha estat capaç de dir que mai hem volgut dialogar i que la representació es mínima. I prefereixo no parlar-ne de'n Ernest Maragall, que sembla ser que va viure bastant bé amb Franco, per les seves paraules autoritaries. De quina democràcia estem parlant? Ja sabem que sou sords, però també sou cecs?

PROU! JA ESTEM FARTS DE TANT IMPERIALISME DE TANTA DEMAGOGIA, DE TANTA REPRESSIÓ I TANTA MANIPULACIÓ

NI UN PAS ENRERE! NO TORNEM AL SEGLE 18

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada