divendres, 27 de febrer del 2009
Direccions inflexibles
“
Nosaltres com a col.lectiu d’estudiants autònomes hem cregut oportú expressar aquest dia d’avui la nostra opinió sobre el context educatiu imperant.
Organitzades de manera assembleària hem anat perfilant democràticament les formes de manifestar les nostres preocupacions.
El passat 10 de desembre l’assemblea va reivindicar els seus propòsits tot donant peu a una tancada a l’interior de l’institut. Va ser una actuació de caire constructiu, donant prioritat a les activitats acadèmiques un cop finalitzat l’horari lectiu . Al ser un acte obert i prescindint de dogmatismes ideològics, la participació i el suport va ser majoritari per part de les alumnes i el professorat. Volem agrair especialment la col.laboració rebuda des de la direcció del centre i ens agradaria que seguís essent així ja que la problemàtica educativa segueix rodant i nosaltres immersos en ella.
Com a persones íntegres a la societat ens veiem obligats a emprendre el camí de la participació activa, culminant així a la màxima expressió del nostres procés educatiu per definició. Entenem l’escola com a institució pública. I remetent-nos a Bertrand Russell: “L’educació és donar un sentit del valor de coses que no són la dominació, contribuir o crear ciutadans savis en una comunitat lliure, impulsar una combinació de ciutadania: llibertat i creativitat individual.” Per tant, rebutgem el nostre rol com a objectes passius i ens considerem els protagonistes i afectats de la realitat acadèmica del nostre entorn.
No ens enganyem, és el nostre futur!
Hem pujat aquí dalt per fer tenir en compte a tota la comunitat educativa aquí reunida el nostre punt de vista. Car la direcció va donar la seva, reunint-se amb els nostres pares, en els dies posteriors a la nostra activitat.
Volem aclarir, també, que els nostres mitjans institucionals sovint no garanteixen la consideració de les nostres aportacions. Així que ens aprofitem de la societat mediàtica actual per tal de fer sentir la nostra veu. És per això que les úniques vies que ens queden són les accions vistoses, cridaneres i pacífiques.
Considereu que la reivindicació màxima subjugant a la nostra acció fou la paralització del procés de Bolonya i la L€C.
Com sabreu, aquestes dues reformes educatives segueixen en peu i en boca de tothom.
Creiem que la continuïtat del nostre episodi és absolutament necessària i demanem aquí i avui consensuar amb totes vosaltres una tancada pròxima. En especial demanem ara el pronunciament de la direcció.
“
La resposta de la directora, en el moment de sorpresa que va suposar aquesta petició, va ser un no rotund, tant al tancament, com a la demanda de parlar-ne. Un cop la quinzena d’alumnes varem haver baixat de l’escenari, es va exigir reiteradament a la dirigent que raonés la seva postura. Rebérem més intransigència.
En el transcurs dels últims esdeveniments destacats en la lluita estudiantil a secundària (Llagostera, IES Vicens Vives i ara el debat a Alella) les direccions respectives han assumit un posicionament no gens conciliador. Recordem que en el primer cas els alumnes foren amenaçats amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra. Al Vives, a l’hora d’ocupar les seves aules, els estudiants eren rebuts per policies de paisà i una direcció poc negociadora, que va trucar als pares dels assistents per assegurar-se que aquests renunciessin a l’acció. Observem honestament que no ens queda altra opció més que recolzar-nos de forma recíproca, ara més que mai, en una lluita contra la tot poderosa administració. Què els vincles entre totes creixin, i el descontent s’apoderi de l’estudiantat, que el compte enrere ha començat. Tic, tac.
dijous, 26 de febrer del 2009
Crònica de la trobada d'assemblees d'institut, universitats i moviments socials
Més de trenta assemblees i organitzacions de diferents facultats, instituts i moviments socials van assistir a una trobada al rectorat ocupat de la UB aquest cap de setmana. L’acte va ser organitzat per diferents assemblees pertanyents a la Coordinadora d’Assemblees d’Estudiants (CAE) amb l’objectiu de reforçar la lluita en contra de l’aplicació del Pla Bolonia.
L’esdeveniment es va conformar per tres trobades diferenciades: la trobada d’assemblees d’estudiants universitaris de Barcelona; la trobada d’assemblees de diferents instituts de Catalunya; i un fórum entre diferents moviments socials. Durant el dissabte van tenir lloc les dues trobades entre estudiantes, que van seguir al llarg de tot el dia dinàmiques independents.
D’una banda les assembleàries de facultats de la UAB, la UB, de la Pompeu Fabra i de la UPC van fomentar un espai de debat i de reflexió sobre diversos temes relacionats amb la lluita estudiantil per a paralitzar el Pla Bolonya. Al llarg el matí es van formar diversos grups reduïts per a desenvolupar idees i a la tarda es va fer un plenari en el qual es van exposar diferents estratègies per a prosseguir la lluita.
D’altra banda, les assemblees d’instituts van organitzar activitats durant tot el dia amb l’objectiu de reforçar els moviments estudiantils a l’ensenyament de secundària i el batxillerat. La jornada es va resoldre convocant una nova trobada d’assemblees d’instituts el proper dissabte, 14 de Febrer.
El diumenge es va prosseguir abordant possibles metodologies a seguir en la lluita, es va fer una proposta de calendarització i es van tractar les relacions amb els instituts i els col·lectius socials.
A la tarda més de una vintena de col·lectius socials, sindicals i polítics van assistir al rectorat i entre tots es va parlar de la coordinació de la lluita i de l’organització de mobilitzacions conjuntes. L’acte es va caracteritzar per la seva pluralitat i l’ímpetu per assolir objectius comuns.
dimarts, 24 de febrer del 2009
Bolonya a debat
