divendres, 27 de febrer de 2009

Direccions inflexibles

Introduïm en aquest lloc el discurs que es va emetre des de l’assemblea d’estudiants de l’IES Alella, on cop finalitzat el debat sobre el Pla de Bolonya del passat dimecres 25 de febrer:


Nosaltres com a col.lectiu d’estudiants autònomes hem cregut oportú expressar aquest dia d’avui la nostra opinió sobre el context educatiu imperant.
Organitzades de manera assembleària hem anat perfilant democràticament les formes de manifestar les nostres preocupacions.
El passat 10 de desembre l’assemblea va reivindicar els seus propòsits tot donant peu a una tancada a l’interior de l’institut. Va ser una actuació de caire constructiu, donant prioritat a les activitats acadèmiques un cop finalitzat l’horari lectiu . Al ser un acte obert i prescindint de dogmatismes ideològics, la participació i el suport va ser majoritari per part de les alumnes i el professorat. Volem agrair especialment la col.laboració rebuda des de la direcció del centre i ens agradaria que seguís essent així ja que la problemàtica educativa segueix rodant i nosaltres immersos en ella.

Com a persones íntegres a la societat ens veiem obligats a emprendre el camí de la participació activa, culminant així a la màxima expressió del nostres procés educatiu per definició. Entenem l’escola com a institució pública. I remetent-nos a Bertrand Russell: “L’educació és donar un sentit del valor de coses que no són la dominació, contribuir o crear ciutadans savis en una comunitat lliure, impulsar una combinació de ciutadania: llibertat i creativitat individual.” Per tant, rebutgem el nostre rol com a objectes passius i ens considerem els protagonistes i afectats de la realitat acadèmica del nostre entorn.
No ens enganyem, és el nostre futur!
Hem pujat aquí dalt per fer tenir en compte a tota la comunitat educativa aquí reunida el nostre punt de vista. Car la direcció va donar la seva, reunint-se amb els nostres pares, en els dies posteriors a la nostra activitat.
Volem aclarir, també, que els nostres mitjans institucionals sovint no garanteixen la consideració de les nostres aportacions. Així que ens aprofitem de la societat mediàtica actual per tal de fer sentir la nostra veu. És per això que les úniques vies que ens queden són les accions vistoses, cridaneres i pacífiques.
Considereu que la reivindicació màxima subjugant a la nostra acció fou la paralització del procés de Bolonya i la L€C.
Com sabreu, aquestes dues reformes educatives segueixen en peu i en boca de tothom.
Creiem que la continuïtat del nostre episodi és absolutament necessària i demanem aquí i avui consensuar amb totes vosaltres una tancada pròxima. En especial demanem ara el pronunciament de la direcció.


La resposta de la directora, en el moment de sorpresa que va suposar aquesta petició, va ser un no rotund, tant al tancament, com a la demanda de parlar-ne. Un cop la quinzena d’alumnes varem haver baixat de l’escenari, es va exigir reiteradament a la dirigent que raonés la seva postura. Rebérem més intransigència.
En el transcurs dels últims esdeveniments destacats en la lluita estudiantil a secundària (Llagostera, IES Vicens Vives i ara el debat a Alella) les direccions respectives han assumit un posicionament no gens conciliador. Recordem que en el primer cas els alumnes foren amenaçats amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra. Al Vives, a l’hora d’ocupar les seves aules, els estudiants eren rebuts per policies de paisà i una direcció poc negociadora, que va trucar als pares dels assistents per assegurar-se que aquests renunciessin a l’acció. Observem honestament que no ens queda altra opció més que recolzar-nos de forma recíproca, ara més que mai, en una lluita contra la tot poderosa administració. Què els vincles entre totes creixin, i el descontent s’apoderi de l’estudiantat, que el compte enrere ha començat. Tic, tac.

2 comentaris:

  1. Tu!
    que si que va dir que parléssim amb ella... l'altre cosa és que tingui alguna remota intenció de cedir...

    ResponElimina
  2. Sí, tens raó, ens va oferir parlar amb ella al seu despatx, justament el que intentavem evitar fent-la pronunciar-se davant de professors, alumnes i pares.
    Si exposada a tothom ja ens nega la participació, a portes tancades encara més. A part que la tancada ha quedat prohibida sense cap mena de discussió.
    Sembla esgotada aquesta via.

    ResponElimina